català » circassià | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [шъэныкъорэ тIурэ] Тучанзэхэтым

52 [shjenykorje tIurje] Tuchanzjehjetym

Anem als grans magatzems?	Тучанзэхэтым тыкIощта?; Tuchanzjehjetym tykIoshhta?
Tinc alguns encàrrecs.	Сыщэфэн фае.; Syshhjefjen fae.
Vull comprar moltes coses.	Сэ бэдэдэ сщэфын фае.; Sje bjedjedje sshhjefyn fae.
On són els articles d’oficina?	Офис псэуалъэхэр тыдэ щыIэха?; Ofis psjeualjehjer tydje shhyIjeha?
Necessito sobres i paper de cartes.	Письмэхэм апае конвертрэ тхьапэрэ сищыкIагъэх.; Pis'mjehjem apae konvertrje th'apjerje sishhykIagjeh.
Necessito llapis i marcadors.	Ручкэхэмрэ фломастерхэмрэ сищыкIагъэх.; Ruchkjehjemrje flomasterhjemrje sishhykIagjeh.
On són els mobles?	Унэгъо псэуалъэхэр тыдэ щыIэха?; Unjego psjeualjehjer tydje shhyIjeha?
Necessito un armari i una calaixera.	Шкафрэ комодрэ сищыкIагъэх.; Shkafrje komodrje sishhykIagjeh.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Зыщытхэхэрэ столрэ мэкIайрэ сищыкIагъэх.; Zyshhythjehjerje stolrje mjekIajrje sishhykIagjeh.
On són les joguines?	Джэгуалъэхэр тыдэ щыIэха?; Dzhjegualjehjer tydje shhyIjeha?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Нысхъапэрэ мышъэ шъабэрэ сищыкIагъэх.; Nyshapjerje myshje shabjerje sishhykIagjeh.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Хьэшъотопрэ шахматхэмрэ сафай.; H'jeshotoprje shahmathjemrje safaj.
On són les eines?	Iэмэ-псымэхэр тыдэ щыIэха?; Ijemje-psymjehjer tydje shhyIjeha?
Necessito un martell i unes alicates.	Уатэрэ Iадэрэ сищыкIагъ.; Uatjerje Iadjerje sishhykIag.
Necessito un trepant i un tornavís.	Бырыугъэчэрэгъурэ джамбырыугъазэрэ сищыкIагъ.; Byryugjechjerjegurje dzhambyryugazjerje sishhykIag.
On són les joies?	Гъэдэхалъэхэр тыдэ щыIэх?; Gjedjehaljehjer tydje shhyIjeh?
Necessito una cadena i una polsera.	Пшъэрылърэ Iэхъурэ сищыкIагъ.; Pshjerylrje Ijehurje sishhykIag.
Necessito un anell i arracades.	Iалъынрэ тхьакIумпылъхьэхэмрэ сищыкIагъ.; Ialynrje th'akIumpylh'jehjemrje sishhykIag.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...