català » búlgar | 77 [setanta-set] | argumentar alguna cosa 3

77 [седемдесет и седем] аргументирам нещо 3

77 [sedemdeset i sedem] argumentiram neshcho 3

Per què no menja el pastís?	Защо не ядете тортата?; Zashcho ne yadete tortata?
Haig de perdre pes.	Трябва да отслабна.; Tryabva da otslabna.
(Jo) no menjo perquè he de perdre pes.	Аз няма да я ям, защото трябва да отслабна.; Az nyama da ya yam, zashchoto tryabva da otslabna.
Per què no es beu la cervesa?	Защо не пиете бирата?; Zashcho ne piete birata?
Encara haig de conduir.	Трябва да шофирам.; Tryabva da shofiram.
Jo no bec perquè encara haig de conduir.	Аз няма да я пия, защото трябва да шофирам.; Az nyama da ya piya, zashchoto tryabva da shofiram.
Per què no et beus el cafè?	Защо не пиеш кафето?; Zashcho ne piesh kafeto?
Està fred.	То е студено.; To ye studeno.
Jo no me’l bec perquè està fred.	Аз няма да го пия, защото е студено.; Az nyama da go piya, zashchoto ye studeno.
Per què no et beus el te?	Защо не пиеш чая?; Zashcho ne piesh chaya?
No tinc sucre.	Нямам захар.; Nyamam zakhar.
No me’l bec perquè no tinc sucre.	Аз няма да го пия, защото нямам захар.; Az nyama da go piya, zashchoto nyamam zakhar.
Per què no es menja la sopa?	Защо не ядете супата?; Zashcho ne yadete supata?
No l’he demanada.	Не съм я поръчвал / поръчвала.; Ne sym ya porychval / porychvala.
No me la menjo perquè no l’he demanada.	Аз няма да я ям, защото не съм я поръчвал / поръчвала.; Az nyama da ya yam, zashchoto ne sym ya porychval / porychvala.
Per què no menja la carn?	Защо не ядете месото?; Zashcho ne yadete mesoto?
Sóc vegetarià.	Вегетарианец съм.; Vegetarianets sym.
No la menjo perquè sóc vegetarià.	Аз няма да го ям, защото съм вегетарианец.; Az nyama da go yam, zashchoto sym vegetarianets.

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...