català » bengalí | 34 [trenta-quatre] | Al tren

৩৪ [চৌঁত্রিশ] ট্রেনে

34 [Caum̐triśa] ṭrēnē

Que és aquest el tren a Berlín?	এটা কি বার্লিনে যাবার ট্রেন?; ēṭā ki bārlinē yābāra ṭrēna?
Quan surt el tren?	এই ট্রেনটা কখন ছাড়বে?; Ē'i ṭrēnaṭā kakhana chāṛabē?
Quan arriba el tren a Berlín?	এই ট্রেনটা বার্লিনে কখন পৌঁছাবে?; Ē'i ṭrēnaṭā bārlinē kakhana paum̐chābē?
Perdó, que puc passar?	মাফ করবেন, আমি কি আগে যেতে পারি?; Māpha karabēna, āmi ki āgē yētē pāri?
Crec que és el meu seient.	আমার মনে হয় এটা আমার বসবার জায়গা ৷; Āmāra manē haẏa ēṭā āmāra basabāra jāẏagā
Crec que vostè està assegut al meu lloc.	আমার মনে হয় আপনি আমার জায়গায় বসে আছেন ৷; āmāra manē haẏa āpani āmāra jāẏagāẏa basē āchēna
On és el cotxe-llit?	স্লিপার কোথায়?; slipāra kōthāẏa?
El cotxe-llit és a la cua del tren.	স্লিপার ট্রেনের শেষের দিকে আছে ৷; Slipāra ṭrēnēra śēṣēra dikē āchē
On és el restaurant – En el cap.?	আর খাবার (গাড়ি) জায়গা কোথায়? – সামনের দিকে ৷; āra khābāra (gāṛi) jāẏagā kōthāẏa? – Sāmanēra dikē
Puc dormir a sota?	আমি কি নীচে শুতে পারি?; āmi ki nīcē śutē pāri?
Puc dormir al mig?	আমি কি মাঝখানে শুতে পারি?; Āmi ki mājhakhānē śutē pāri?
Puc dormir a dalt?	আমি কি উপরে শুতে পারি?; Āmi ki uparē śutē pāri?
Quan serem a la frontera?	আমরা বর্ডারে কখন পৌঁছাব?; Āmarā barḍārē kakhana paum̐chāba?
Quant dura el viatge a Berlín?	বার্লিন যাত্রায় কত সময় লাগে?; Bārlina yātrāẏa kata samaẏa lāgē?
Que el tren té retard?	ট্রেন কী দেরীতে চলছে?; Ṭrēna kī dērītē calachē?
Teniu res per llegir?	আপনার কাছে পড়বার মত কিছু আছে?; Āpanāra kāchē paṛabāra mata kichu āchē?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí?	এখানে খাবার এবং পান করার জন্য কিছু পাওয়া যেতে পারে?; Ēkhānē khābāra ēbaṁ pāna karāra jan'ya kichu pā'ōẏā yētē pārē?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí?	আপনি কি দয়া করে আমাকে ৭ টার সময় জাগিয়ে দেবেন?; Āpani ki daẏā karē āmākē 7 ṭāra samaẏa jāgiẏē dēbēna?

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?