català » espanyol | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [cincuenta y dos] En los grandes almacenes

Anem als grans magatzems?	¿Vamos a los grandes almacenes / la tienda por departamento (am.)?
Tinc alguns encàrrecs.	(Yo) tengo que hacer unas compras.
Vull comprar moltes coses.	(Yo) quiero comprar muchas cosas.
On són els articles d’oficina?	¿Dónde están los materiales de oficina?
Necessito sobres i paper de cartes.	(Yo) necesito sobres y papel para carta.
Necessito llapis i marcadors.	(Yo) necesito bolígrafos y marcadores.
On són els mobles?	¿Dónde están los muebles?
Necessito un armari i una calaixera.	(Yo) necesito un armario y una cómoda.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	(Yo) necesito un escritorio y una estantería.
On són les joguines?	¿Dónde están los juguetes?
Necessito una nina i un osset de peluix.	(Yo) necesito una muñeca y un oso de peluche.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	(Yo) necesito un balón de fútbol y un juego de ajedrez.
On són les eines?	¿Dónde están las herramientas?
Necessito un martell i unes alicates.	(Yo) necesito un martillo y unas tenazas.
Necessito un trepant i un tornavís.	(Yo) necesito un taladro y un destornillador.
On són les joies?	¿En dónde está el departamento de joyas?
Necessito una cadena i una polsera.	(Yo) necesito una cadena y una pulsera.
Necessito un anell i arracades.	(Yo) necesito un anillo y unos pendientes / aretes (am.).

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...