català » francès | 55 [cinquanta-cinc] | Treballar

55 [cinquante-cinq] Travailler

De què treballa vostè	Que faîtes-vous dans la vie ?
El meu marit és metge.	Mon mari est médecin.
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial.	Je travaille comme infirmière à mi-temps.
Aviat ens jubilarem.	Nous partons bientôt à la retraite.
Però els impostos són alts.	Mais les impôts sont élevés.
I l’assegurança de salut és cara.	Et l’assurance maladie est chère.
Què vols fer de gran	Que veux-tu faire plus tard ?
M’agradaria ser enginyer.	Je voudrais devenir ingénieur.
(jo) vull estudiar a la universitat.	Je veux étudier à l’université.
Sóc un becari / una becària.	Je suis stagiaire.
No guanyo gaire.	Je ne gagne pas beaucoup.
Estic fent unes pràctiques a l’estranger.	Je fais un stage à l’étranger.
Aquest és el meu cap / el meu jefe.	C’est mon chef.
Tinc bons companys de feina.	J’ai des collègues sympathiques.
Al migdia, sempre anem a la cantina.	A midi, nous allons toujours à la cantine.
Estic buscant feina.	Je cherche du travail.
Estic desocupat des de fa un any.	Je suis au chômage depuis déjà un an.
Hi ha massa desocupats en aquest país.	Il y a trop de chômeurs dans ce pays.

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!