català » croat | 13 [tretze] | Les activitats

13 [trinaest] Zanimanja

Què fa la Martha	Što radi Marta?
(Ella) treballa en una oficina.	Marta radi u uredu.
(Ella) treballa amb un ordinador.	Ona radi na računalu.
On és la Martha	Gdje je Marta?
Al cinema.	U kinu.
(Ella) està veient una pel•lícula.	Ona gleda film.
Què fa el Peter	Što radi Petar?
Estudia a la universitat.	On studira na sveučilištu.
Estudia idiomes.	On studira jezike.
On és el Peter	Gdje je Petar?
A la cafeteria.	U kafiću.
(Ell) beu cafè.	On pije kavu.
On els agrada anar	Kuda rado idu?
Al concert.	Na koncert.
(A ells) els agrada escoltar música.	Oni rado slušaju glazbu.
On no els agrada anar	Kuda oni ne idu rado?
A la discoteca.	U disko.
No els agrada ballar.	Oni ne plešu rado.

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!