català » lituà | 24 [vint-i-quatre] | La cita

24 [dvidešimt keturi] Susitarimas

Que has perdut l’autobús	Ar (tu) nespėjai / pavėlavai į autobusą?
T’he esperat durant mitja hora.	Aš laukiau tavęs pusę valandos.
No portes el mòbil	Ar (tu) neturi pasiėmęs / pasiėmusi mobiliojo telefono?
Sigues puntual la pròxima vegada!	Kitą kartą būk punktualus / ateik laiku!
Pren un taxi la pròxima vegada!	Kitą kartą važiuok taksi!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada!	Kitą kartą pasiimk lietsargį!
Demà estic lliure.	Rytoj aš laisvas / laisva.
Podem veure’ns demà	Gal susitikime rytoj?
Em sap greu, demà no puc.	Gaila, bet rytoj negalėsiu / negaliu.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana	Ar šį savaitgalį jau ką nors esi numatęs / numačiusi (daryti)?
O ja has quedat amb algú	O gal tu jau susitaręs / susitarusi?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana.	(Aš) siūlau susitikti savaitgalį.
Què et sembla si fem un pícnic	Gal surenkime iškylą?
Què et sembla si anem a la platja	Gal nuvažiuokime prie paplūdimio?
Què et sembla si anem a la muntanya	Gal važiuokime į kalnus?
Et vinc a buscar a l’oficina.	(Aš) užeisiu tavęs į biurą.
Et vinc a buscar a casa.	(Aš) užeisiu tavęs į namus.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús.	Aš tave pasitiksiu prie autobusų stotelės.

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!