català » lituà | 36 [trenta-sis] | Els transports públics

36 [trisdešimt šeši] Viešasis miesto transportas

On és la parada de l’autobús	Kur yra autobusų stotelė?
Quin autobús va al centre de la ciutat	Kuris autobusas važiuoja į (miesto) centrą?
Quina línia he de prendre	Kuriuo numeriu man važiuoti?
Hauré de canviar d’autobús	Ar man reikės persėsti?
On he de canviar	Kur man reikės persėsti?
Quant costa un bitllet	Kiek kainuoja bilietas?
Quantes parades hi ha fins al centre	Kiek stotelių yra iki centro?
Heu de baixar aquí.	Jums čia reikia išlipti.
Heu de baixar per darrere.	(Jūs) turite / Jums reikia išlipti pro galines duris.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts.	Kitas metro traukinys atvyks po 5 (penkių) minučių.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts.	Kitas tramvajus atvyks po 10 (dešimties) minučių.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts.	Kitas autobusas atvyks po 15 (penkiolikos) minučių.
Quan passa el darrer tren	Kada važiuoja paskutinis metro traukinys?
Quan passa el darrer tramvia	Kada važiuoja paskutinis tramvajus?
Quan passa el darrer autobús	Kada važiuoja paskutinis autobusas?
Que té bitllet	Ar turite bilietą?
Bitllet – No, no en tinc.	Bilietą? — Ne, neturiu.
Llavors vostè ha de pagar una multa.	Tai privalote / turite mokėti baudą.

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?