català » lituà | 44 [quaranta-quatre] | Vida nocturna

44 [keturiasdešimt keturi] Pramogos vakare

On hi ha una discoteca per aquí	Ar čia yra diskoteka?
On hi ha un club nocturn per aquí	Ar čia yra naktinis klubas?
Que hi ha cap bar per aquí	Ar čia yra smuklė?
Què hi ha aquesta nit al teatre	Ką šiandien vakare yra teatre?
Què fan aquesta nit al cinema	Ką šiandien vakare yra kine?
Què hi ha aquesta nit a la televisió	Ką šiandien vakare rodys per televizorių?
Encara hi ha entrades per al teatre	Ar dar yra bilietų į teatrą?
Encara hi ha entrades per al cinema	Ar dar yra bilietų į kiną?
Encara hi ha entrades per al partit de futbol	Ar dar yra bilietų į futbolo varžybas?
Vull seure al fons.	(Aš) norėčiau sėdėti pačiame gale.
Vull seure al mig.	(Aš) norėčiau sėdėti kur nors viduryje.
Vull seure al davant.	(Aš) norėčiau sėdėti pačiame priekyje.
Em pot recomanar alguna cosa vostè	Ar galite man ką nors pasiūlyti?
Quan comença la sessió	Kada prasideda spektaklis / seansas?
Em pot donar una entrada	Ar galite man nupirkti bilietą?
Que hi ha un camp de golf per aquí	Ar čia netoliese yra golfo aikštė?
Que hi ha una pista de tennis a prop	Ar čia netoliese yra teniso aikštė?
Que hi ha una piscina coberta per aquí	Ar čia netoliese yra uždaras baseinas?

Els gens influeixen en el llenguatge

La llengua que parlem depèn dels nostres avantpassats. Però els gens també són responsables del nostre llenguatge. Investigadors escocesos han arribat a aquesta conclusió. Han estudiat en quina mesura l'anglès es diferencia del xinès. Així han descobert que els gens també són importants. Perquè els gens influeixen en el desenvolupament del nostre cervell. Més ben dit, els gens conformen la nostra estructura cerebral. O el que és el mateix, determinen les nostres habilitats per a l'aprenentatge d'idiomes. Hi ha dos gens les variacions dels quals en són decisives. Si una variació és rara, es desenvolupen les llengües tonals. Per tant, les llengües tonals les parlen aquells pobles sense aquesta variació genètica. En les llengües tonals el contrast entre els tons és el que determina el significat de les paraules. El xinès és una llengua tonal. Però si la variació genètica és predominant, llavors es desenvolupen altres idiomes. L'anglès no és una llengua tonal. Aquesta variació genètica no està distribuïda de forma regular. Això vol dir que es produeix amb diferent freqüència en tot el món. Però les llengües només sobreviuen quan aquesta variació es transmet. A més, els nens han d'imitar la llengua dels seus pares. Han d'aprendre la llengua correctament. Només llavors es podrà transmetre de generació en generació. L'antiga variació genètica és la que estimula les llengües tonals. Antigament hi havia, probablement, més llengües tonals que ara. Però tampoc s'ha de sobreestimar el component genètic. Pot ajudar-nos a aclarir el desenvolupament de les llengües. Però no hi ha un gen per l'anglès, ni un gen pel xinès. Qualsevol persona pot aprendre qualsevol idioma. Per això no li cal cap gen, només curiositat i disciplina!