català » lituà | 49 [quaranta-nou] | L’esport

49 [keturiasdešimt devyni] Sportas

Practiques cap esport	Ar (tu) sportuoji?
Sí, em cal moure.	Taip, aš privalau judėti.
Vaig al centre esportiu.	(Aš) lankau sporto klubą.
Juguem a futbol.	(Mes) žaidžiame futbolą.
A vegades nedem.	Kartais (mes) plaukome.
O fem moto.	Arba važinėjamės dviračiais.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol.	Mūsų mieste yra futbolo stadionas.
També hi ha una piscina amb sauna.	Taip pat yra plaukimo baseinas su suomiška pirtimi.
I hi ha un camp de golf.	Ir yra golfo aikštė.
Què hi ha a la televisió	Ką rodo per televizorių?
Hi ha un partit de futbol.	Dabar rodo futbolo varžybas.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès.	Vokietijos komanda žaidžia su Anglijos komanda.
Qui guanya	Kas laimi?
No en tinc ni idea.	Neturiu supratimo / nežinau.
De moment, és un empat.	Šiuo metu lygiosios.
L’àrbitre és de Bèlgica.	Teisėjas yra / atvyko iš Belgijos.
Ara hi ha un penal.	Dabar muša vienuolikos metrų baudinį.
Gol! U a zero!	Įvartis! Vienas — nulis!

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...