català » lituà | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [penkiasdešimt du] Universalinėje parduotuvėje

Anem als grans magatzems	Einame į universalinę parduotuvę?
Tinc alguns encàrrecs.	Man reikia apsipirkti.
Vull comprar moltes coses.	Aš daug pirksiu.
On són els articles d’oficina	Kur (yra) biuro prekės?
Necessito sobres i paper de cartes.	Man reikia vokų ir laiškų popieriaus.
Necessito llapis i marcadors.	Man reikia šratinukų ir flomasterių.
On són els mobles	Kur (yra) baldai?
Necessito un armari i una calaixera.	Man reikia spintos ir komodos.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Man reikia rašomojo stalo ir lentynos.
On són les joguines	Kur (yra) žaislai?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Man reikia lėlės ir meškiuko.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Man reikia futbolo kamuolio ir šachmatų.
On són les eines	Kur (yra) įrankiai?
Necessito un martell i unes alicates.	Man reikia plaktuko ir replių.
Necessito un trepant i un tornavís.	Man reikia grąžto ir atsuktuvo.
On són les joies	Kur (yra) papuošalai?
Necessito una cadena i una polsera.	Man reikia grandinėlės ir apyrankės.
Necessito un anell i arracades.	Man reikia žiedo ir auskarų.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...