català » lituà | 53 [cinquanta-tres] | Els magatzems

53 [penkiasdešimt trys] Parduotuvės

Busquem una botiga d’esports.	(Mes) ieškome sporto prekių parduotuvės.
Busquem una carnisseria.	(Mes) ieškome mėsos parduotuvės.
Busquem una farmàcia.	(Mes) ieškome vaistinės.
És que voldríem comprar una pilota de futbol.	(Mes) norėtume pirkti futbolo kamuolį.
És que voldríem comprar salami.	(Mes) norėtume pirkti rūkytos dešros.
És que voldríem comprar medicaments.	(Mes) norėtume pirkti vaistų.
Busquem una botiga d’esports per comprar una pilota de futbol.	(Mes) ieškome sporto prekių parduotuvės, nes norime pirkti futbolo kamuolį.
Busquem una carnisseria per comprar salami.	(Mes) ieškome mėsos parduotuvės, nes norime pirkti rūkytos dešros.
Busquem una farmàcia per comprar medicaments.	(Mes) ieškome vaistinės, nes norime pirkti vaistų.
Busco un joier.	(Aš) ieškau juvelyro.
Busco una botiga de fotografia.	(Aš) ieškau fotoprekių parduotuvės.
Busco una pastisseria.	(Aš) ieškau konditerijos parduotuvės.
És que tinc la intenció de comprar un anell.	(Aš) žadu pirkti žiedą.
És que tinc la intenció de comprar un rodet de fotos.	(Aš) žadu pirkti filmavimo juostą.
És que tinc la intenció de comprar un pastís.	(Aš) žadu pirkti tortą.
Busco un joier per comprar un anell.	(Aš) ieškau juvelyro, nes noriu pirkti žiedą.
Busco un fotògraf per comprar un rodet de fotos.	(Aš) ieškau fotoprekių parduotuvės, nes noriu pirkti filmavimo juostą.
Busco una pastisseria per comprar un pastís.	(Aš) ieškau konditerijos parduotuvės, nes noriu pirkti tortą.

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?