català » lituà | 55 [cinquanta-cinc] | Treballar

55 [penkiasdešimt penki] Darbai

De què treballa vostè	Ką (jūs) dirbate / kokia jūsų profesija?
El meu marit és metge.	Mano vyras gydytojas.
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial.	(Aš) dirbu pusę dienos medicinos seserimi.
Aviat ens jubilarem.	Netrukus (mes) gausime pensiją.
Però els impostos són alts.	Bet mokesčiai dideli.
I l’assegurança de salut és cara.	Sveikatos draudimas taip pat didelis.
Què vols fer de gran	Kokią profesiją (tu) nori rinktis?
M’agradaria ser enginyer.	(Aš) norėčiau būti inžinierius.
(jo) vull estudiar a la universitat.	(Aš) noriu studijuoti universitete.
Sóc un becari / una becària.	Aš (esu) praktikantas.
No guanyo gaire.	(Aš) uždirbu nedaug.
Estic fent unes pràctiques a l’estranger.	(Aš) atlieku praktiką užsienyje.
Aquest és el meu cap / el meu jefe.	Tai mano viršininkas / šefas.
Tinc bons companys de feina.	Aš turiu malonius bendradarbius.
Al migdia, sempre anem a la cantina.	Per pietus (mes) visuomet einame į valgyklą.
Estic buscant feina.	(Aš) ieškau darbo.
Estic desocupat des de fa un any.	(Aš) jau metai esu bedarbis.
Hi ha massa desocupats en aquest país.	Šioje šalyje (yra) per daug bedarbių.

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!