català » lituà | 66 [seixanta-sis] | Pronoms possessius 1

66 [šešiasdešimt šeši] Savybiniai įvardžiai 1

jo – el meu	aš — mano
No trobo la meva clau.	(Aš) nerandu savo rakto.
No trobo el meu bitllet.	(Aš) nerandu savo bilieto.
tu – el teu	tu — tavo
Has trobat la teva clau	Ar radai savo raktą?
Has trobat el teu bitllet	Ar radai savo bilietą?
ell – el seu	jis — jo
Saps on és la seva clau	Ar žinai, kur (yra) jo raktas?
Saps on és el seu bitllet	Ar žinai, kur (yra) jo bilietas?
ella – el seu	ji — jos
Els seus diners han desaparegut.	Jos pinigai dingo.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut.	Jos kreditinė kortelė taip pat dingo.
nosaltres – el nostre	mes — mūsų
El nostre avi està malalt.	Mūsų senelis serga.
La nostra àvia està bé de salut.	Mūsų senelė sveika.
vosaltres – el vostre	jūs — jūsų
Nens, on és el vostre pare	Vaikai, kur jūsų tėvas?
Nens, on és la vostra mare	Vaikai, kur jūsų mama?

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...