català » lituà | 75 [setanta-cinc] | argumentar alguna cosa 1

75 [septyniasdešimt penki] ką pagrįsti 1

Per què no ve vostè	Kodėl neateinate?
El temps és molt dolent.	Oras toks blogas.
No vinc perquè el clima és molt dolent.	(Aš) neateisiu, nes oras toks blogas.
Per què no ve	Kodėl jis neateina?
No és convidat.	Jo nekvietė.
No ve perquè no és convidat.	Jis neateis, nes jo nekvietė.
Per què no véns	Kodėl tu neateini?
No tinc temps.	(Aš) neturiu laiko.
No vinc perquè no tinc temps.	(Aš) neateinu, nes neturiu laiko.
Per què no et quedes	Kodėl nepasilieki?
Encara haig de treballar.	(Aš) dar turiu dirbti.
No em quedo perquè encara haig de treballar.	(Aš) nepasilieku, nes dar turiu dirbti.
Per què se’n va ja	Kodėl (jūs) jau išeinate?
Estic cansat.	Aš pavargęs / -usi.
Me’n vaig perquè estic cansat / -ada.	(Aš) išeinu, nes esu pavargęs / -usi.
Per què se’n va ja	Kodėl (jūs) jau išvažiuojate?
Ja és tard.	Jau vėlu.
Me’n vaig perquè ja és tard.	(Aš) išvažiuoju, nes jau vėlu.

Els gestos ens ajuden a aprendre vocabulari.

Quan aprenem vocabulari el nostre cervell té molta feina. Cal que retingui cada paraula. Ara bé, pots ajudar el teu cervell en el seu aprenentatge. Una manera de fer-ho és mitjançant gestos. Els gestos serveixen de suport a la memòria. Les paraules es poden recordar millor quan s'aprenen amb gestos. Això ho ha demostrat clarament una investigació. Els investigadors van fer que els subjectes de la prova aprenguessin vocabulari. Paraules que en realitat no existien. Pertanyien a una llengua artificial. Algunes paraules les van aprendre els individus acompanyades per gestos. És a dir, les persones no es limitaven a escoltar o llegir les paraules. Mitjançant gesticulacions i gestos representaven també el significat de les paraules. Mentre aprenien, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. Així va ser com els científics van fer una descoberta interessant. Quan les paraules s'aprenien amb gestos hi havia més regions cerebrals actives. A més de a la regió de la parla, es reflectia activitat en àrees cerebrals sensomotrius. Aquesta activitat addicional influeix en la nostra memòria. Quan aprenem amb gestos es formen xarxes complexes. Aquestes xarxes retenen les noves paraules en diferents llocs del cervell. D'aquesta manera el vocabulari es processa i s'assimila més eficaçment. Quan volem utilitzar aquestes paraules el cervell les troba amb rapidesa. També són emmagatzemades millor. Però resulta fonamental que els gestos estiguin relacionats amb les paraules. Quan paraula i gest no concorden el nostre cervell se n'adona. Aquests nous descobriments podrien conduir a nous mètodes d'ensenyament. Les persones que saben poc d'idiomes sovint aprenen molt lentament. Potser els seria més senzill l'aprenentatge si imitessin les paraules amb el seu cos...