català » lituà | 79 [setanta-nou] | Adjectius 2

79 [septyniasdešimt devyni] Būdvardžiai 2

Porto un vestit blau.	(Aš) vilkiu mėlyną suknelę.
Porto un vestit vermell.	(Aš) vilkiu raudoną suknelę.
Porto un vestit verd.	(Aš) vilkiu žalią suknelę.
Compro una bossa negra.	(Aš) perku juodą rankinę.
Compro una bossa marró.	(Aš) perku rudą rankinę.
Compro una bossa blanca.	(Aš) perku baltą rankinę.
Necessito un cotxe nou.	Man reikia naujo automobilio.
Necessito un cotxe ràpid.	Man reikia greito automobilio.
Necessito un cotxe còmode.	Man reikia patogaus automobilio.
A dalt hi viu una dona gran / vella.	Ten viršuje gyvena sena moteris.
A dalt hi viu una dona grassa.	Ten viršuje gyvena stora moteris.
A baix hi viu una dona curiosa.	Ten apačioje gyvena smalsi moteris.
Els nostres convidats eren gent simpàtica.	Mūsų svečiai buvo malonūs žmonės.
Els nostres convidats eren gent educada.	Mūsų svečiai buvo mandagūs žmonės.
Els nostres convidats eren gent interessant.	Mūsų svečiai buvo įdomūs žmonės.
Tinc uns fills encantadors.	Aš turiu mielus vaikus.
Però els veïns tenen uns nens maleducats.	Bet kaimynai turi įžūlius vaikus.
Que es porten bé els seus fills	Ar jūsų vaikai šaunūs?

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...