català » lituà | 91 [noranta-u] | Subordinades amb que 1

91 [devyniasdešimt vienas] Šalutiniai sakiniai su kad 1

El temps probablement serà millor demà.	Galbūt rytoj oras bus geresnis.
Com ho sap	Iš kur (jūs) tai žinote?
Espero que serà millor.	(Aš) tikiuosi, kad jis bus geresnis.
Segur que vindrà (ell).	Jis tikrai ateis.
És segur	Ar tikrai?
Sé que vindrà.	(Aš) žinau, kad jis ateis.
Segur que trucarà.	Jis tikrai paskambins.
De debò	Tikrai?
Crec que trucarà.	(Aš) manau / tikiu, kad jis paskambins.
El vi probablement és vell.	Vynas (yra) tikrai senas.
N’està segur	Ar (jūs) tai tikrai žinote?
Suposo que és vell.	(Aš) spėju, kad jis senas.
El nostre cap és ben plantat.	Mūsų šefas gerai atrodo.
Vol dir	(Jūs) taip manote?
Fins i tot em sembla molt guapo.	(Aš) manau, kad jis net labai gerai atrodo.
El cap segur que té una xicota.	Šefas tikriausiai turi draugę.
Ho creu de debò	Ar tikrai taip manote?
És ben possible que tingui una xicota.	Gali būti, kad jis turi draugę.

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...