català » macedònic | 18 [divuit] | Fer neteja

18 [осумнаесет] Чистење на куќата

18 [osoomnayesyet] Chistyeњye na kookjata

Avui és dissabte.	Денес е сабота.; Dyenyes ye sabota.
Avui tenim temps.	Денес ние имаме време.; Dyenyes niye imamye vryemye.
Avui netegem l’apartament.	Денес ние ќе го чистиме станот.; Dyenyes niye kjye guo chistimye stanot.
Jo netejo la cambra de bany.	Јас ја чистам бањата.; Јas јa chistam baњata.
El meu marit renta el cotxe.	Мажот ми ја мие колата.; Maʐot mi јa miye kolata.
Els nens netegen les bicicletes.	Децата ги чистат велосипедите.; Dyetzata gui chistat vyelosipyeditye.
L’àvia rega les flors.	Баба ги полева цвеќињата.; Baba gui polyeva tzvyekjiњata.
Els nens ordenen l’habitació dels nens.	Децата ја раскреваат детската соба.; Dyetzata јa raskryevaat dyetskata soba.
El meu marit ordena el seu escriptori.	Мажот ми ја раскрева неговата работна маса.; Maʐot mi јa raskryeva nyeguovata rabotna masa.
(Jo) poso la roba a la rentadora.	Јас ги ставам алиштата во машината за перење алишта.; Јas gui stavam alishtata vo mashinata za pyeryeњye alishta.
(Jo) estenc la roba.	Јас ги закачувам алиштата.; Јas gui zakachoovam alishtata.
(Jo) planxo la roba.	Јас ги пеглам алиштата.; Јas gui pyegulam alishtata.
Les finestres estan brutes.	Прозорците се извалкани.; Prozortzitye sye izvalkani.
El terra està brut.	Подот е извалкан.; Podot ye izvalkan.
La vaixella és bruta.	Садовите се извалкани.; Sadovitye sye izvalkani.
Qui neteja les finestres?	Кој ги чисти прозорците?; Koј gui chisti prozortzitye?
Qui passa l’aspiradora?	Кој всмукува прашина?; Koј vsmookoova prashina?
Qui renta la vaixella?	Кој ги мие садовите?; Koј gui miye sadovitye?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!