català » macedònic | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [педесет и два] Во трговски центар

52 [pyedyesyet i dva] Vo trguovski tzyentar

Anem als grans magatzems?	Ќе одиме ли во трговскиот центар?; Kjye odimye li vo trguovskiot tzyentar?
Tinc alguns encàrrecs.	Јас морам да пазарувам.; Јas moram da pazaroovam.
Vull comprar moltes coses.	Сакам многу да накупам.; Sakam mnoguoo da nakoopam.
On són els articles d’oficina?	Каде се канцелариските материјали?; Kadye sye kantzyelariskitye matyeriјali?
Necessito sobres i paper de cartes.	Ми требаат пликови и хартија за писма.; Mi tryebaat plikovi i khartiјa za pisma.
Necessito llapis i marcadors.	Ми требаат пенкала и маркери.; Mi tryebaat pyenkala i markyeri.
On són els mobles?	Каде е мебелот?; Kadye ye myebyelot?
Necessito un armari i una calaixera.	Ми треба еден шкаф и една комода.; Mi tryeba yedyen shkaf i yedna komoda.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Ми треба една работна маса и еден регал.; Mi tryeba yedna rabotna masa i yedyen ryegual.
On són les joguines?	Каде се играчките?; Kadye sye igurachkitye?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Ми треба една кукла и едно плишано мече.; Mi tryeba yedna kookla i yedno plishano myechye.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Ми треба еден фудбал и една шаховска табла.; Mi tryeba yedyen foodbal i yedna shakhovska tabla.
On són les eines?	Каде е алатот?; Kadye ye alatot?
Necessito un martell i unes alicates.	Ми треба еден чекан и една клешта.; Mi tryeba yedyen chyekan i yedna klyeshta.
Necessito un trepant i un tornavís.	Ми треба една дупчалка и еден штрафцигер.; Mi tryeba yedna doopchalka i yedyen shtraftziguyer.
On són les joies?	Каде е накитот?; Kadye ye nakitot?
Necessito una cadena i una polsera.	Ми треба едно ланче и една нараквица.; Mi tryeba yedno lanchye i yedna narakvitza.
Necessito un anell i arracades.	Ми треба еден прстен и обетки.; Mi tryeba yedyen prstyen i obyetki.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...