català » noruec | 91 [noranta-u] | Subordinades amb que 1

91 [nittien] Bisetninger med at 1

El temps probablement serà millor demà.	Kanskje det blir bedre vær i morgen.
Com ho sap	Hvordan vet du det?
Espero que serà millor.	Jeg håper at det blir bedre.
Segur que vindrà (ell).	Han kommer helt sikkert.
És segur	Er det sikkert?
Sé que vindrà.	Jeg vet at han kommer.
Segur que trucarà.	Han ringer sikkert.
De debò	Virkelig?
Crec que trucarà.	Jeg tror (at) han ringer.
El vi probablement és vell.	Vinen er sikkert gammel.
N’està segur	Vet du det med sikkerhet?
Suposo que és vell.	Jeg antar at den er gammel.
El nostre cap és ben plantat.	Sjefen vår ser flott ut.
Vol dir	Synes du?
Fins i tot em sembla molt guapo.	Jeg synes at han ser veldig flott ut.
El cap segur que té una xicota.	Sjefen har sikkert en kjæreste.
Ho creu de debò	Tror du det?
És ben possible que tingui una xicota.	Det er godt mulig at han har en kjæreste.

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...