català » polonès | 18 [divuit] | Fer neteja

18 [osiemnaście] Sprzątanie domu

Avui és dissabte.	Dzisiaj jest sobota.
Avui tenim temps.	Dzisiaj mamy czas.
Avui netegem l’apartament.	Dzisiaj sprzątamy mieszkanie.
Jo netejo la cambra de bany.	(Ja) Sprzątam łazienkę.
El meu marit renta el cotxe.	Mój mąż myje samochód.
Els nens netegen les bicicletes.	Dzieci czyszczą rowery.
L’àvia rega les flors.	Babcia podlewa kwiaty.
Els nens ordenen l’habitació dels nens.	Dzieci sprzątają pokój dziecięcy.
El meu marit ordena el seu escriptori.	Mój mąż robi porządek na swoim biurku.
(Jo) poso la roba a la rentadora.	(Ja) Wkładam pranie do pralki.
(Jo) estenc la roba.	(Ja) Wieszam pranie.
(Jo) planxo la roba.	(Ja) Prasuję pranie.
Les finestres estan brutes.	Okna są brudne.
El terra està brut.	Podłoga jest brudna.
La vaixella és bruta.	Naczynia są brudne.
Qui neteja les finestres?	Kto umyje okna?
Qui passa l’aspiradora?	Kto odkurzy?
Qui renta la vaixella?	Kto pozmywa naczynia?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!