català » rus | 30 [trenta] | Al restaurant 2

30 [тридцать] В ресторане 2

30 [tridtsatʹ] V restorane 2

Un suc de poma, si us plau.	Один яблочный сок, пожалуйста.; Odin yablochnyy sok, pozhaluysta.
Una llimonada, si us plau.	Один лимонад, пожалуйста.; Odin limonad, pozhaluysta.
Un suc de tomàquet, si us plau.	Один томатный сок, пожалуйста.; Odin tomatnyy sok, pozhaluysta.
M’agradaria una copa de vi negre.	Я хотел бы / хотела бы бокал красного вина.; Ya khotel by / khotela by bokal krasnogo vina.
M’agradaria una copa de vi blanc.	Я хотел бы / хотела бы бокал белого вина.; Ya khotel by / khotela by bokal belogo vina.
M’agradaria una ampolla de xampany.	Я хотел бы / хотела бы бутылку шампанского.; Ya khotel by / khotela by butylku shampanskogo.
T’agrada el peix?	Ты любишь рыбу?; Ty lyubishʹ rybu?
T’agrada la carn?	Ты любишь говядину?; Ty lyubishʹ govyadinu?
T’agrada el porc?	Ты любишь свинину?; Ty lyubishʹ svininu?
Desitjaria un plat sense carn.	Я хотел бы / хотела бы что-нибудь без мяса.; Ya khotel by / khotela by chto-nibudʹ bez myasa.
Desitjaria un plat de verdures.	Я хотел бы / хотела бы овощную тарелку.; Ya khotel by / khotela by ovoshchnuyu tarelku.
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps.	Я хотел бы / хотела бы что-нибудь на скорую руку.; Ya khotel by / khotela by chto-nibudʹ na skoruyu ruku.
Vol acompanyament d’arròs?	Вы хотели бы это с рисом?; Vy khoteli by eto s risom?
Vol acompanyament de pasta / fideus?	Вы хотели бы это с вермишелью?; Vy khoteli by eto s vermishelʹyu?
Vol acompanyament de patates?	Вы хотели бы это с картофелем?; Vy khoteli by eto s kartofelem?
(Això) no m’agrada.	Мне это не нравится.; Mne eto ne nravitsya.
El menjar està fred.	Еда холодная.; Yeda kholodnaya.
Això no és el que he demanat.	Я этого не заказывал / не заказывала.; Ya etogo ne zakazyval / ne zakazyvala.

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!