català » turc | 55 [cinquanta-cinc] | Treballar

55 [elli beş] Çalışmak

De què treballa vostè?	Meslek olarak ne yapıyorsunuz?
El meu marit és metge.	Kocam doktor.
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial.	Ben yarım gün hemşire olarak çalışıyorum.
Aviat ens jubilarem.	Yakında emekli olacağız.
Però els impostos són alts.	Ama vergiler yüksek.
I l’assegurança de salut és cara.	Ve hastalık sigortası yüksek.
Què vols fer de gran?	Ne olmak istiyorsun?
M’agradaria ser enginyer.	Mühendis olmak istiyorum.
(jo) vull estudiar a la universitat.	Üniversitede okumak istiyorum.
Sóc un becari / una becària.	Ben stajyerim.
No guanyo gaire.	Fazla kazanmıyorum.
Estic fent unes pràctiques a l’estranger.	Yurt dışında staj yapıyorum.
Aquest és el meu cap / el meu jefe.	Bu benim şefim.
Tinc bons companys de feina.	Hoş arkadaşlarım var.
Al migdia, sempre anem a la cantina.	Öğlenleri hep kantine gidiyoruz.
Estic buscant feina.	İş arıyorum.
Estic desocupat des de fa un any.	Bir yıldır işsizim.
Hi ha massa desocupats en aquest país.	Bu ülkede çok işsiz var.

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!