català » turc | 91 [noranta-u] | Subordinades amb que 1

91 [doksan bir] (ki) li yan cümleler

El temps probablement serà millor demà.	Hava belki yarın daha iyi olur.
Com ho sap?	Bunu nereden biliyorsunuz?
Espero que serà millor.	Umarım, daha iyi olur.
Segur que vindrà (ell).	O (erkek) mutlaka gelir.
És segur?	Bu kesin mi?
Sé que vindrà.	Geleceğini biliyorum.
Segur que trucarà.	O (erkek) mutlaka telefon eder.
De debò?	Sahi mi?
Crec que trucarà.	Telefon edeceğini zannediyorum.
El vi probablement és vell.	Bu şarap muhakkak eskidir.
N’està segur?	Bunu tam biliyor musunuz?
Suposo que és vell.	Eski olduğunu tahmin ediyorum.
El nostre cap és ben plantat.	Şefimiz yakışıklı.
Vol dir?	Öyle mi?
Fins i tot em sembla molt guapo.	Hatta çok yakışıklı olduğunu düşünüyorum.
El cap segur que té una xicota.	Şefin mutlaka bir kız arkadaşı vardır.
Ho creu de debò?	Gerçekten böyle mi düşünüyorsunuz?
És ben possible que tingui una xicota.	Bir kız arkadaşı olması muhtemel.

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...