català » txec | 70 [setanta] | agradar alguna cosa

70 [sedmdesát] mít něco rád

Que li agradaria fumar a vostè?	Chcete si zakouřit?
Que li agradaria ballar a vostè?	Chcete si zatančit?
Que li agradaria passejar a vostè?	Chcete se projít?
M’agradaria fumar.	Chtěl / chtěla bych si zakouřit.
Voldries un cigarret?	Chceš cigaretu?
(Ell) voldria foc.	Chce připálit.
M’agradaria beure alguna cosa.	Rád / ráda bych se něčeho napil / napila.
M’agradaria menjar alguna cosa.	Něco bych snědl / snědla.
M’agradaria descansar una mica.	Chtěl / chtěla bych si trochu odpočinout.
M’agradaria preguntar-li una cosa.	Rád / ráda bych se Vás na něco zeptal / zeptala.
M’agradaria demanar-li una cosa.	Chtěl / chtěla bych Vás o něco poprosit.
M’agradaria convidar-li a una cosa.	Rád / ráda bych Vás někam pozval / pozvala.
Què li agradaria prendre, si us plau?	Co si přejete, prosím?
Voldria un cafè?	Přejete si kávu?
O preferiria un te?	Nebo byste raději chtěl / chtěla čaj?
Ens agradaria anar a casa.	Chceme jet domů.
Voleu un taxi?	Chcete zavolat taxi?
Voldrien trucar per telèfon.	Chtějí telefonovat.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...