català » alemany | 60 [seixanta] | Al banc

60 [sechzig] In der Bank

Voldria obrir un compte.	Ich möchte ein Konto eröffnen.
Aquest és el meu passaport.	Hier ist mein Pass.
I aquesta és la meva adreça.	Und hier ist meine Adresse.
M’agradaria dipositar diners al meu compte.	Ich möchte Geld auf mein Konto einzahlen.
Voldria treure diners del meu compte.	Ich möchte Geld von meinem Konto abheben.
Voldria rebre el meu extracte de compte.	Ich möchte die Kontoauszüge abholen.
Voldria fer efectiu un xec de viatge.	Ich möchte einen Reisescheck einlösen.
Quant és la comissió?	Wie hoch sind die Gebühren?
On haig de signar?	Wo muss ich unterschreiben?
Espero una transferència d’Alemanya.	Ich erwarte eine Überweisung aus Deutschland.
Aquest és el meu número de compte.	Hier ist meine Kontonummer.
Han arribat els diners?	Ist das Geld angekommen?
Voldria canviar aquests diners.	Ich möchte dieses Geld wechseln.
Necessito dòlars americans.	Ich brauche US-Dollar.
Doni’m bitllets petits, si us plau.	Bitte geben Sie mir kleine Scheine.
Que hi ha un caixer automàtic?	Gibt es hier einen Geldautomat?
Quants diners puc treure?	Wie viel Geld kann man abheben?
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar?	Welche Kreditkarten kann man benutzen?

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!