català » espanyol | 70 [setanta] | agradar alguna cosa

70 [setenta] querer algo

Que li agradaria fumar a vostè?	¿Querría (usted) fumar?
Que li agradaria ballar a vostè?	¿Querría (usted) bailar?
Que li agradaria passejar a vostè?	¿Querría (usted) pasear?
M’agradaria fumar.	(Yo) querría fumar.
Voldries un cigarret?	¿Querrías un cigarrillo?
(Ell) voldria foc.	(Él) querría un encendedor.
M’agradaria beure alguna cosa.	(Yo) querría beber algo.
M’agradaria menjar alguna cosa.	Querría comer algo.
M’agradaria descansar una mica.	Querría descansar un poco.
M’agradaria preguntar-li una cosa.	Querría preguntarle algo.
M’agradaria demanar-li una cosa.	Querría pedirle algo.
M’agradaria convidar-li a una cosa.	Querría invitarle / -la a algo.
Què li agradaria prendre, si us plau?	¿Qué querría / desea?
Voldria un cafè?	¿Querría (usted) un café?
O preferiria un te?	¿O prefiere un té?
Ens agradaria anar a casa.	Querríamos irnos a casa.
Voleu un taxi?	¿Querríais un taxi?
Voldrien trucar per telèfon.	(Ellos / ellas) querrían llamar por teléfono.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...