català » macedònic | 70 [setanta] | agradar alguna cosa

70 [седумдесет] нешто сака

70 [syedoomdyesyet] nyeshto saka

Que li agradaria fumar a vostè?	Сакате ли да пушите?; Sakatye li da pooshitye?
Que li agradaria ballar a vostè?	Сакате ли да танцувате?; Sakatye li da tantzoovatye?
Que li agradaria passejar a vostè?	Сакате ли да се прошетате?; Sakatye li da sye proshyetatye?
M’agradaria fumar.	Јас сакам да пушам.; Јas sakam da poosham.
Voldries un cigarret?	Сакаш ли една цигара?; Sakash li yedna tziguara?
(Ell) voldria foc.	Тој сака запалка.; Toј saka zapalka.
M’agradaria beure alguna cosa.	Сакам да се напијам нешто.; Sakam da sye napiјam nyeshto.
M’agradaria menjar alguna cosa.	Сакам да јадам нешто.; Sakam da јadam nyeshto.
M’agradaria descansar una mica.	Сакам малку да се одморам.; Sakam malkoo da sye odmoram.
M’agradaria preguntar-li una cosa.	Сакам да Ве прашам нешто.; Sakam da Vye prasham nyeshto.
M’agradaria demanar-li una cosa.	Сакам да Ве замолам за нешто.; Sakam da Vye zamolam za nyeshto.
M’agradaria convidar-li a una cosa.	Сакам да Ве поканам за нешто.; Sakam da Vye pokanam za nyeshto.
Què li agradaria prendre, si us plau?	Што сакате, молам?; Shto sakatye, molam?
Voldria un cafè?	Сакате ли кафе?; Sakatye li kafye?
O preferiria un te?	Или повеќе сакате чај?; Ili povyekjye sakatye chaј?
Ens agradaria anar a casa.	Сакаме да патуваме накај дома.; Sakamye da patoovamye nakaј doma.
Voleu un taxi?	Сакате ли такси?; Sakatye li taksi?
Voldrien trucar per telèfon.	Вие сакате да телефонирате.; Viye sakatye da tyelyefoniratye.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...