català » eslovac | 78 [setanta-vuit] | Adjectius 1

78 [sedemdesiatosem] Prídavné mená 1

una dona gran / vella	stará žena
una dona grassa	tlstá žena
una dona curiosa	zvedavá žena
un cotxe nou	nové vozidlo
un cotxe ràpid	rýchle vozidlo
un cotxe còmode	pohodlné vozidlo
un vestit blau	modré šaty
un vestit vermell	červené šaty
un vestit verd	zelené šaty
una bossa negra	čierna taška
una bossa marró	hnedá taška
una bossa blanca	biela taška
gent simpàtica	milí ľudia
gent amable	zdvorilí ľudia
gent interessant	zaujímaví ľudia
Nens encantadors	milé deti
Nens maleducats	drzé deti
Nens ben educats	poslušné deti

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...