català » eslovè | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [dvainpetdeset] V veleblagovnici

Anem als grans magatzems?	Gremo v veleblagovnico?
Tinc alguns encàrrecs.	Moram po nakupih.
Vull comprar moltes coses.	Rad(a) bi kupil(a) precej stvari.
On són els articles d’oficina?	Kje je pisarniški material?
Necessito sobres i paper de cartes.	Potrebujem pisemske ovitke in pisemski papir.
Necessito llapis i marcadors.	Potrebujem kulije in flomastre.
On són els mobles?	Kje je pohištvo?
Necessito un armari i una calaixera.	Potrebujem omaro in predalnik (eno komodo).
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Potrebujem pisalno mizo in regal (eno polico).
On són les joguines?	Kje so igrače?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Potrebujem punčko in medvedka.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Potrebujem nogometno žogo in šahovsko igro.
On són les eines?	Kje je orodje?
Necessito un martell i unes alicates.	Potrebujem kladivo in klešče.
Necessito un trepant i un tornavís.	Potrebujem vrtalnik in izvijač.
On són les joies?	Kje je nakit?
Necessito una cadena i una polsera.	Potrebujem verižico in zapestnico.
Necessito un anell i arracades.	Potrebujem en prstan in uhane.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...