Llibre de frases

MP3

81 [vuitanta-u]

Passat 1

81 [enainosemdeset]	Preteklost 1

Tria com vols veure la traducció:

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!

No s’ha trobat cap vídeo!

Les descàrregues són GRATUÏTES per a ús personal, escoles públiques o finalitats no comercials.
ACORD DE LLICÈNCIA | Informeu qualsevol error o traducció incorrecta aquí!
Impremta | © Copyright 2007 - 2025 Goethe Verlag Starnberg i llicenciants.
Tots els drets reservats. Contacte

escriure	p_s_t_ pisati p_____ pisati ______ pisati
Ell va escriure una carta.	O_ j_ n_p_s_l p_s_o_ On je napisal pismo. O_ j_ n______ p_____ On je napisal pismo. __ __ _______ ______ On je napisal pismo.
I ella va escriure una postal.	I_ o_a j_ n_p_s_l_ r_z_l_d_i_o_ In ona je napisala razglednico. I_ o__ j_ n_______ r___________ In ona je napisala razglednico. __ ___ __ ________ ____________ In ona je napisala razglednico.

llegir	b_a_i brati b____ brati _____ brati
Ell llegia una revista.	O_ j_ b_a_ r_v_j_. On je bral revijo. O_ j_ b___ r______ On je bral revijo. __ __ ____ _______ On je bral revijo.
I ella llegia un llibre.	I_ o_a j_ b_a_a k_j_g_. In ona je brala knjigo. I_ o__ j_ b____ k______ In ona je brala knjigo. __ ___ __ _____ _______ In ona je brala knjigo.

prendre / agafar	v_e_i vzeti v____ vzeti _____ vzeti
Ell va prendre un cigarret.	V_e_ j_ e_o c_g_r_t_. Vzel je eno cigareto. V___ j_ e__ c________ Vzel je eno cigareto. ____ __ ___ _________ Vzel je eno cigareto.
Ella va agafar un tros de xocolata.	V_e_a j_ e_ k_š_e_ č_k_l_d_. Vzela je en košček čokolade. V____ j_ e_ k_____ č________ Vzela je en košček čokolade. _____ __ __ ______ _________ Vzela je en košček čokolade.

Ell era infidel, però ella era fidel.	O_ j_ b_l n_z_e_t_ o_a p_ z_e_t_. On je bil nezvest, ona pa zvesta. O_ j_ b__ n_______ o__ p_ z______ On je bil nezvest, ona pa zvesta. __ __ ___ ________ ___ __ _______ On je bil nezvest, ona pa zvesta.
Ell era mandrós, però ella era treballadora.	O_ j_ b_l l_n_ o_a p_ m_r_j_v_. On je bil len, ona pa marljiva. O_ j_ b__ l___ o__ p_ m________ On je bil len, ona pa marljiva. __ __ ___ ____ ___ __ _________ On je bil len, ona pa marljiva.
Ell era pobre, però ella era rica.	O_ j_ b_l r_v_n_ o_a p_ b_g_t_. On je bil reven, ona pa bogata. O_ j_ b__ r_____ o__ p_ b______ On je bil reven, ona pa bogata. __ __ ___ ______ ___ __ _______ On je bil reven, ona pa bogata.

Ell no tenia diners, sinó deutes.	O_ n_ i_e_ d_n_r_a_ p_č p_ d_l_o_e_ On ni imel denarja, pač pa dolgove. O_ n_ i___ d_______ p__ p_ d_______ On ni imel denarja, pač pa dolgove. __ __ ____ ________ ___ __ ________ On ni imel denarja, pač pa dolgove.
Ell no tenia sort, sinó mala sort.	O_ n_ i_e_ s_e_e_ p_č p_ s_o_o_ On ni imel sreče, pač pa smolo. O_ n_ i___ s_____ p__ p_ s_____ On ni imel sreče, pač pa smolo. __ __ ____ ______ ___ __ ______ On ni imel sreče, pač pa smolo.
Ell no tenia èxit, sinó fracassos.	O_ n_ b_l u_p_š_n_ p_č p_ j_ b_l n_u_p_š_n_ On ni bil uspešen, pač pa je bil neuspešen. O_ n_ b__ u_______ p__ p_ j_ b__ n_________ On ni bil uspešen, pač pa je bil neuspešen. __ __ ___ ________ ___ __ __ ___ __________ On ni bil uspešen, pač pa je bil neuspešen.

Ell no era feliç, sinó infeliç.	O_ n_ b_l z_d_v_l_e_, p_č p_ j_ b_l n_z_d_v_l_e_. On ni bil zadovoljen, pač pa je bil nezadovoljen. O_ n_ b__ z__________ p__ p_ j_ b__ n____________ On ni bil zadovoljen, pač pa je bil nezadovoljen. __ __ ___ ___________ ___ __ __ ___ _____________ On ni bil zadovoljen, pač pa je bil nezadovoljen.
Ell no tenia sort, sinó mala sort.	O_ n_ b_l s_e_e_, p_č p_ j_ b_l n_s_e_e_. On ni bil srečen, pač pa je bil nesrečen. O_ n_ b__ s______ p__ p_ j_ b__ n________ On ni bil srečen, pač pa je bil nesrečen. __ __ ___ _______ ___ __ __ ___ _________ On ni bil srečen, pač pa je bil nesrečen.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic.	O_ n_ b_l s_m_a_i_e_, p_č p_ j_ b_l a_t_p_t_č_n_ On ni bil simpatičen, pač pa je bil antipatičen. O_ n_ b__ s__________ p__ p_ j_ b__ a___________ On ni bil simpatičen, pač pa je bil antipatičen. __ __ ___ ___________ ___ __ __ ___ ____________ On ni bil simpatičen, pač pa je bil antipatičen.

Llibre de frases

La història de la lingüística

Menú

Enllaços

Descarrega la nostra aplicació