català » txec | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [padesát dva] V obchodním domě

Anem als grans magatzems?	Jdeme do obchodního domu?
Tinc alguns encàrrecs.	Musím nakoupit.
Vull comprar moltes coses.	Chci toho koupit hodně.
On són els articles d’oficina?	Kde jsou kancelářské potřeby?
Necessito sobres i paper de cartes.	Potřebuji obálky a dopisní papír.
Necessito llapis i marcadors.	Potřebuji pera a zvýrazňovače.
On són els mobles?	Kde je nábytek?
Necessito un armari i una calaixera.	Potřebuji skříň a komodu.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Potřebuji psací stůl a polici.
On són les joguines?	Kde jsou hračky?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Potřebuji panenku a medvídka.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Potřebuji fotbalový míč a šachy.
On són les eines?	Kde je nářadí?
Necessito un martell i unes alicates.	Potřebuji kladivo a kleště.
Necessito un trepant i un tornavís.	Potřebuji vrták a šroubovák.
On són les joies?	Kde jsou klenoty?
Necessito una cadena i una polsera.	Potřebuji řetízek a náramek.
Necessito un anell i arracades.	Potřebuji prstýnek a náušnice.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...