català » espanyol | 60 [seixanta] | Al banc

60 [sesenta] En el banco

Voldria obrir un compte.	Querría abrir una cuenta.
Aquest és el meu passaport.	Aquí tiene mi pasaporte.
I aquesta és la meva adreça.	Y ésta es mi dirección.
M’agradaria dipositar diners al meu compte.	Querría ingresar dinero en mi cuenta.
Voldria treure diners del meu compte.	Querría sacar dinero de mi cuenta.
Voldria rebre el meu extracte de compte.	Querría un extracto de mi cuenta.
Voldria fer efectiu un xec de viatge.	Querría hacer efectivo un cheque de viaje.
Quant és la comissió?	¿De cuánto es la comisión?
On haig de signar?	¿Dónde tengo que firmar?
Espero una transferència d’Alemanya.	Estoy esperando una transferencia proveniente de Alemania.
Aquest és el meu número de compte.	Éste es mi número de cuenta.
Han arribat els diners?	¿Ha llegado el dinero?
Voldria canviar aquests diners.	Quisiera cambiar este dinero.
Necessito dòlars americans.	Necesito dólares.
Doni’m bitllets petits, si us plau.	Déme billetes pequeños, por favor.
Que hi ha un caixer automàtic?	¿Hay algún cajero automático por aquí?
Quants diners puc treure?	¿Cuánto dinero se puede sacar?
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar?	¿Qué tarjetas de crédito se pueden utilizar?

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!