català » neerlandès | 43 [quaranta-tres] | Al zoo

43 [drieënveertig] In de dierentuin

El zoològic és allà.	Daar is de dierentuin.
Les girafes són allà.	Daar zijn de giraffen.
On són els óssos?	Waar zijn de beren?
On són els elefants?	Waar zijn de olifanten?
On són les serps?	Waar zijn de slangen?
On són els lleons?	Waar zijn de leeuwen?
Tinc una càmera de fotos.	Ik heb een fototoestel.
També tinc una càmera de vídeo.	Ik heb ook een video camera.
On puc trobar piles?	Waar is een batterij?
On són els pingüins?	Waar zijn de pinguïns?
On són els cangurs?	Waar zijn de kangoeroes?
On es troben els rinoceronts?	Waar zijn de neushoorns?
On són els lavabos?	Waar is het toilet?
Hi ha un cafè allà.	Daar is een café.
Hi ha un restaurant allà.	Daar is een restaurant.
On són els camells?	Waar zijn de kamelen?
On són els goril•les i les zebres?	Waar zijn de gorilla’s en de zebra’s?
On són els tigres i els cocodrils?	Waar zijn de tijgers en de krokodillen?

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...