català » noruec - nynorsk | 30 [trenta] | Al restaurant 2

30 [tretti - tredve] På restaurant 2

Un suc de poma, si us plau.	Ein eplejus, er du snill.
Una llimonada, si us plau.	Ein brus, er du snill.
Un suc de tomàquet, si us plau.	Ein tomatjus, er du snill.
M’agradaria una copa de vi negre.	Eg vil gjerne ha eit glas raudvin.
M’agradaria una copa de vi blanc.	Eg vil gjerne ha eit glas kvitvin.
M’agradaria una ampolla de xampany.	Eg vil gjerne ha ei flaske musserande.
T’agrada el peix?	Likar du fisk?
T’agrada la carn?	Likar du oksekjøt?
T’agrada el porc?	Likar du svin?
Desitjaria un plat sense carn.	Eg vil gjerne ha noko utan kjøt.
Desitjaria un plat de verdures.	Eg vil gjerne ha ein grønsaksrett.
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps.	Eg vil gjerne ha noko som ikkje tek lang tid.
Vol acompanyament d’arròs?	Vil du ha ris til?
Vol acompanyament de pasta / fideus?	Vil du ha pasta til?
Vol acompanyament de patates?	Vil du ha poteter til?
(Això) no m’agrada.	Det smakar ikkje godt.
El menjar està fred.	Maten er kald.
Això no és el que he demanat.	Det var ikkje det eg tinga.

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!