català » noruec - nynorsk | 77 [setanta-set] | argumentar alguna cosa 3

77 [syttisju] grunngje noko 3

Per què no menja el pastís?	Kvifor et du ikkje kaka?
Haig de perdre pes.	Eg må slanke meg.
(Jo) no menjo perquè he de perdre pes.	Eg et ikkje fordi eg må slanke meg.
Per què no es beu la cervesa?	Kvifor drikk du ikkje øl?
Encara haig de conduir.	Eg må køyre.
Jo no bec perquè encara haig de conduir.	Eg drikk ikkje fordi eg må køyre.
Per què no et beus el cafè?	Kvifor drikk du ikkje kaffien?
Està fred.	Han er kald.
Jo no me’l bec perquè està fred.	Eg drikk han ikkje fordi han er kald.
Per què no et beus el te?	Kvifor drikk du ikkje teen?
No tinc sucre.	Eg har ikkje sukker.
No me’l bec perquè no tinc sucre.	Eg drikk han ikkje fordi eg ikkje har sukker.
Per què no es menja la sopa?	Kvifor et du ikkje suppa?
No l’he demanada.	Eg har ikkje bestilt ho.
No me la menjo perquè no l’he demanada.	Eg et ho ikkje fordi eg ikkje har bestilt ho.
Per què no menja la carn?	Kvifor et du ikkje kjøtet?
Sóc vegetarià.	Eg er vegetarianar.
No la menjo perquè sóc vegetarià.	Eg et det ikkje fordi eg er vegetarianar.

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...