català » eslovac | 21 [vint-i-u] | Conversa 2

21 [dvadsaťjeden] Krátky rozhovor 2

D’on és vostè?	Odkiaľ ste?
De Basilea.	Z Bazileja.
Basilea és a Suïssa.	Bazilej je vo Švajčiarsku.
Li presento el senyor Müller.	Smiem Vám predstaviť pána Müllera?
És estranger.	Je to cudzinec.
Parla diverses llengües.	Ovláda niekoľko jazykov.
És la primera vegada que és aquí vostè?	Ste tu po prvý raz?
No, ja hi vaig ser l’any passat.	Nie, bol som tu už minulý rok.
Però només per una setmana.	Ale len jeden týždeň.
Li agrada el nostre país / la nostra ciutat?	Ako sa Vám u nás páči?
Molt. La gent és molt amable.	Veľmi sa mi tu páči. Ľudia sú milí.
I també m’agrada el paisatge.	A krajina sa mi páči tiež.
Quina és la seva professió?	Aké máte povolanie?
Sóc traductor.	Som prekladateľ.
Tradueixo llibres.	Prekladám knihy.
Està sol aquí?	Ste tu sám (sama)?
No, la meva dona / el meu marit també és aquí.	Nie, moja žena (môj muž) je tu tiež.
I allà són els meus dos fills.	A tam sú obe moje deti.

Les llengües germàniques

Les llengües germàniques pertanyen a la família de les llengües indoeuropees. Aquest grup lingüístic es caracteritza pels seus trets fonològics. Hi ha diferències fonètiques que distingeixen aquestes llengües de les altres. Hi ha prop de quinze llengües germàniques. Són la llengua pròpia de 500 milions de persones al món. El nombre exacte de llengües és difícil d'establir. No sempre està clar quan es tracta d'una llengua independent o d'un dialecte. La llengua germànica més important és l'anglès. En total compta amb 350 milions de parlants nadius. El segueixen l'alemany i el neerlandès. Les llengües germàniques es classifiquen en diferents branques. Així, en tenim el germànic nòrdic, el germànic occidental i el germànic oriental. El germànic nòrdic es composa de les llengües escandinaves. L'anglès, l'alemany i el neerlandès són llengües germàniques occidentals. Totes les llengües del germànic oriental van desaparèixer. A aquesta branca pertanyia, per exemple, el gòtic. La colonització ha dispersat les llengües germàniques arreu del planeta. Així, el neerlandès s'entén en algunes zones del Carib i a Sud-àfrica. Totes les llengües germàniques tenen una arrel comuna. Però no és segur que existís una llengua proto-germànica de característiques lingüístiques uniformes. A més, tenim pocs textos de germànic antic. Al contrari del que succeeix amb les llengües romàniques, les fonts en són escasses. Per aquesta raó, els estudis sobre les llengües germàniques han de fer front a més dificultats. Tampoc és massa el que sabem sobre els pobles germànics. Els pobles germànics no formaven una unitat. Tampoc tenien una identitat comuna. Per això la ciència ha de recórrer a fonts alienes. Sense grecs i romans sabríem ben poc dels pobles germànics!