català » eslovac | 60 [seixanta] | Al banc

60 [šesťdesiat] V banke

Voldria obrir un compte.	Chcel by som si otvoriť účet.
Aquest és el meu passaport.	Tu je môj pas.
I aquesta és la meva adreça.	A tu je moja adresa.
M’agradaria dipositar diners al meu compte.	Chcel by som na svoj účet vložiť peniaze.
Voldria treure diners del meu compte.	Chcel by som zo svojho účtu vybrať peniaze.
Voldria rebre el meu extracte de compte.	Chcel by som si vyzdvihnúť výpisy z účtu.
Voldria fer efectiu un xec de viatge.	Chcel by som vyplatiť cestovný šek.
Quant és la comissió?	Aké veľké sú poplatky?
On haig de signar?	Kde sa musím podpísať?
Espero una transferència d’Alemanya.	Očakávam prevod z Nemecka.
Aquest és el meu número de compte.	Tu je číslo môjho účtu.
Han arribat els diners?	Prišli už peniaze?
Voldria canviar aquests diners.	Chcel by som zameniť tieto peniaze.
Necessito dòlars americans.	Potrebujem americké doláre.
Doni’m bitllets petits, si us plau.	Dajte mi prosím malé bankovky.
Que hi ha un caixer automàtic?	Je tu niekde bankomat?
Quants diners puc treure?	Koľko peňazí môžem vybrať?
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar?	Aké kreditné karty sa môžu používať?

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!