català » turc | 81 [vuitanta-u] | Passat 1

81 [seksen bir] Geçmiş zaman 1

escriure	yazmak
Ell va escriure una carta.	O (erkek) bir mektup yazdı.
I ella va escriure una postal.	O da (kadın) bir kart yazmıştı.
llegir	okumak
Ell llegia una revista.	O (erkek) bir dergi okudu.
I ella llegia un llibre.	O da (kadın) bir kitap okudu.
prendre / agafar	almak
Ell va prendre un cigarret.	O (erkek) bir sigara aldı.
Ella va agafar un tros de xocolata.	O (kadın) bir parça çikolata aldı.
Ell era infidel, però ella era fidel.	O (erkek) sadık değildi, ama o (kadın) sadıktı.
Ell era mandrós, però ella era treballadora.	O (erkek) tembeldi, ama o (kadın) çalışkandı.
Ell era pobre, però ella era rica.	O (erkek) fakirdi, ama o (kadın) zengindi.
Ell no tenia diners, sinó deutes.	Onun (erkek) parası değil, bilakis borçları vardı.
Ell no tenia sort, sinó mala sort.	O (erkek) şanslı değil, bilakis talihsizdi.
Ell no tenia èxit, sinó fracassos.	O (erkek) başarılı değil, bilakis başarısızdı.
Ell no era feliç, sinó infeliç.	O (erkek) memnun değil, hoşnutsuzdu.
Ell no tenia sort, sinó mala sort.	O (erkek) mutlu değil, mutsuzdu.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic.	O (erkek) sempatik değil, antipatikti.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!