català » txec | 24 [vint-i-quatre] | La cita

24 [dvacet čtyři] Schůzka

Que has perdut l’autobús	Ujel ti autobus?
T’he esperat durant mitja hora.	Čekal / Čekala jsem na tebe půl hodiny.
No portes el mòbil	Nemáš u sebe mobil?
Sigues puntual la pròxima vegada!	Příště přijď přesně!
Pren un taxi la pròxima vegada!	Příště si vezmi taxi!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada!	Příště si vezmi deštník!
Demà estic lliure.	Zítra mám volno.
Podem veure’ns demà	Sejdeme se zítra?
Em sap greu, demà no puc.	Zítra bohužel nemohu.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana	Máš na víkend něco v plánu?
O ja has quedat amb algú	Nebo máš už něco domluveno?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana.	Navrhuji, abychom se setkali / setkaly o víkendu.
Què et sembla si fem un pícnic	Neuděláme piknik?
Què et sembla si anem a la platja	Nepojedeme na pláž?
Què et sembla si anem a la muntanya	Nezajedeme do hor?
Et vinc a buscar a l’oficina.	Vyzvednu tě z kanceláře.
Et vinc a buscar a casa.	Vyzvednu tě u tebe doma.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús.	Vyzvednu tě na autobusové zastávce.

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!