català » txec | 60 [seixanta] | Al banc

60 [šedesát] V bance

Voldria obrir un compte.	Chtěl / chtěla bych si otevřít účet.
Aquest és el meu passaport.	Tady je můj pas.
I aquesta és la meva adreça.	A zde je moje adresa.
M’agradaria dipositar diners al meu compte.	Chtěl / chtěla bych si na svůj účet uložit peníze.
Voldria treure diners del meu compte.	Chtěl / chtěla bych si ze svého účtu vybrat peníze.
Voldria rebre el meu extracte de compte.	Chci si vyzvednout výpisy z účtu.
Voldria fer efectiu un xec de viatge.	Chtěl bych proplatit cestovní šek.
Quant és la comissió	Jaký se platí poplatek?
On haig de signar	Kde to mám podepsat?
Espero una transferència d’Alemanya.	Očekávám převod peněz z Německa.
Aquest és el meu número de compte.	Tady je číslo mého účtu.
Han arribat els diners	Přišly ty peníze?
Voldria canviar aquests diners.	Chtěl / chtěla bych vyměnit tyto peníze.
Necessito dòlars americans.	Potřebuji americké dolary.
Doni’m bitllets petits, si us plau.	Dejte mi, prosím, menší bankovky.
Que hi ha un caixer automàtic	Je tady bankovní automat?
Quants diners puc treure	Kolik peněz je možné najednou vybrat?
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar	Jaké kreditní karty je možné použít?

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!