català » alemany | 52 [cinquanta-dos] | Als grans magatzems

52 [zweiundfünfzig] Im Kaufhaus

Anem als grans magatzems	Gehen wir in ein Kaufhaus?
Tinc alguns encàrrecs.	Ich muss Einkäufe machen.
Vull comprar moltes coses.	Ich will viel einkaufen.
On són els articles d’oficina	Wo sind die Büroartikel?
Necessito sobres i paper de cartes.	Ich brauche Briefumschläge und Briefpapier.
Necessito llapis i marcadors.	Ich brauche Kulis und Filzstifte.
On són els mobles	Wo sind die Möbel?
Necessito un armari i una calaixera.	Ich brauche einen Schrank und eine Kommode.
Necessito un escriptori i una prestatgeria.	Ich brauche einen Schreibtisch und ein Regal.
On són les joguines	Wo sind die Spielsachen?
Necessito una nina i un osset de peluix.	Ich brauche eine Puppe und einen Teddybär.
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs.	Ich brauche einen Fußball und ein Schachspiel.
On són les eines	Wo ist das Werkzeug?
Necessito un martell i unes alicates.	Ich brauche einen Hammer und eine Zange.
Necessito un trepant i un tornavís.	Ich brauche einen Bohrer und einen Schraubenzieher.
On són les joies	Wo ist der Schmuck?
Necessito una cadena i una polsera.	Ich brauche eine Kette und ein Armband.
Necessito un anell i arracades.	Ich brauche einen Ring und Ohrringe.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...