català » espanyol | 61 [seixanta-u] | Els nombres ordinals

61 [sesenta y uno] Números ordinales

El primer mes és gener.	El primer mes es enero.
El segon mes és febrer.	El segundo mes es febrero.
El tercer mes és març.	El tercer mes es marzo.
El quart mes és abril.	El cuarto mes es abril.
El cinquè mes és maig.	El quinto mes es mayo.
El sisè mes és juny.	El sexto mes es junio.
Sis mesos són mig any.	Seis meses son medio año.
Gener, febrer, març,	Enero, febrero, marzo,
abril, maig, juny.	abril, mayo y junio.
El setè mes és juliol.	El séptimo mes es julio.
El vuitè mes és agost.	El octavo mes es agosto.
El novè mes és setembre.	El noveno mes es septiembre.
El desè mes és octubre.	El décimo mes es octubre.
L’onzè mes és novembre.	El undécimo mes es noviembre.
El dotzè mes és desembre.	El duodécimo mes es diciembre.
Dotze mesos són un any.	Doce meses son un año.
Juliol, agost, setembre,	Julio, agosto, septiembre,
octubre, novembre i desembre.	octubre, noviembre y diciembre.

El cos reacciona a la parla

La parla es processa en el nostre cervell. Quan escoltem o llegim alguna cosa, el nostre cervell està actiu. Això és una cosa que pot mesurar-se amb mètodes diversos. Però no només reacciona el nostre cervell davant els estímuls lingüístics. Estudis recents revelen que el llenguatge activa també el nostre cos. El nostre cos treballa en sentir o llegir algunes paraules. Es tracta especialment de paraules que refereixen reaccions físiques. La paraula somriure és un bon exemple del que estem dient. Quan llegim aquesta paraula activem els nostres ‘músculs del somriure’. De la mateixa manera, les paraules negatives ens produeixen un efecte mesurable. Per exemple, la paraula dolor. El nostre cos mostra una subtil reacció de dolor quan llegim la paraula. Es podria dir que imitem el que llegim o escoltem. I com més vívid és el llenguatge, més gran és la nostra reacció. Una descripció precisa provoca en nosaltres una potent reacció com a resposta. L'activitat del cos es va mesurar en un experiment. Als individus participants en l'experiment se'ls va mostrar diferents paraules. Es tractava de paraules positives i negatives. L'expressió facial dels subjectes va canviar durant l'experiment. Els moviments de la boca i el front van patir variacions. Això demostra que la llengua provoca en nosaltres un efecte notable. Les paraules són una mica més que un simple mitjà de comunicació. El nostre cervell tradueix la parla en un llenguatge corporal. Però el funcionament exacte d'aquest procés encara no s'ha investigat. Molt possiblement, però, els resultats dels estudis en aquest camp tinguin conseqüències importants. Els metges discuteixen la millor manera de tractar els pacients. Ja que molts malalts estan obligats a seguir un llarg procés terapèutic. I durant la teràpia hi ha molt a dir...