català » polonès | 59 [cinquanta-nou] | A l’oficina de correus

59 [pięćdziesiąt dziewięć] W urzędzie pocztowym

On és l’oficina de correus més propera?	Gdzie jest najbliższy urząd pocztowy?
Quina és la distància fins a l’oficina de correus més pròxima?	Czy do najbliższego urzędu pocztowego jest daleko?
On és la bústia més pròxima?	Gdzie jest najbliższa skrzynka na listy?
Necessito alguns segells.	Potrzebuję kilka znaczków.
Per a una postal i una carta.	Na kartkę i na list.
Quant costa el franqueig per a Amèrica?	Ile kosztuje przesyłka do Ameryki?
Quant pesa el paquet?	Ile waży ta paczka?
Que el puc enviar per via aèria?	Czy mogę wysłać to pocztą lotniczą?
Quant de temps triga fins que arriba?	Jak długo będzie to szło?
On puc trucar?	Skąd można zadzwonić?
On és la cabina telefònica més pròxima?	Gdzie jest najbliższa budka telefoniczna?
Que té una targeta de telèfon?	Ma pan / pani karty telefoniczne?
Que té una guia telefònica?	Ma pan / pani książkę telefoniczną?
Sap el codi per trucar a Àustria?	Czy zna pan / pani numer kierunkowy do Austrii?
Un moment, vaig a veure.	Chwileczkę, sprawdzę.
La línia està sempre ocupada.	Linia jest ciągle zajęta.
Quin número ha marcat vostè?	Jaki numer pan wybrał / pani wybrała?
Primer ha de marcar el zero!	Musi pan / pani najpierw wybrać zero!

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...