català » turc | 66 [seixanta-sis] | Pronoms possessius 1

66 [altmış altı] İyelik zamiri 1

jo – el meu	ben – benim
No trobo la meva clau.	Anahtarımı bulamıyorum.
No trobo el meu bitllet.	Biletimi bulamıyorum.
tu – el teu	sen – senin
Has trobat la teva clau	Anahtarını buldun mu?
Has trobat el teu bitllet	Biletini buldun mu?
ell – el seu	o – onun (erkek)
Saps on és la seva clau	Onun anahtarının (erkek) nerede olduğunu biliyor musun?
Saps on és el seu bitllet	Onun biletinin (erkek) nerede olduğuunu biliyor musun?
ella – el seu	o – onun (kadın)
Els seus diners han desaparegut.	Onun (kadın) parası gitti.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut.	Ve onun (kadın) kredikartı da gitti.
nosaltres – el nostre	biz – bizim
El nostre avi està malalt.	Büyük babamız hasta.
La nostra àvia està bé de salut.	Büyük annemiz sağlıklı.
vosaltres – el vostre	siz – sizin
Nens, on és el vostre pare	Çocuklar, babanız nerede?
Nens, on és la vostra mare	Çocuklar, anneniz nerede?

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...