català » polonès | 79 [setanta-nou] | Adjectius 2

79 [siedemdziesiąt dziewięć] Przymiotniki 2

Porto un vestit blau.	Mam na sobie niebieską sukienkę.
Porto un vestit vermell.	Mam na sobie czerwoną sukienkę.
Porto un vestit verd.	Mam na sobie zieloną sukienkę.
Compro una bossa negra.	Kupię czarną torebkę.
Compro una bossa marró.	Kupię brązową torebkę.
Compro una bossa blanca.	Kupię białą torebkę.
Necessito un cotxe nou.	Potrzebuję nowy samochód. / Potrzebuję nowe auto.
Necessito un cotxe ràpid.	Potrzebuję szybki samochód. / Potrzebuję szybkie auto.
Necessito un cotxe còmode.	Potrzebuję wygodny samochód. / Potrzebuję wygodne auto.
A dalt hi viu una dona gran / vella.	Tu na górze mieszka stara kobieta.
A dalt hi viu una dona grassa.	Tu na górze mieszka gruba kobieta.
A baix hi viu una dona curiosa.	Tu na dole mieszka wścibska kobieta.
Els nostres convidats eren gent simpàtica.	Nasi goście to byli mili ludzie.
Els nostres convidats eren gent educada.	Nasi goście to byli uprzejmi ludzie.
Els nostres convidats eren gent interessant.	Nasi goście to byli interesujący ludzie.
Tinc uns fills encantadors.	Mam kochane dzieci.
Però els veïns tenen uns nens maleducats.	Ale ci sąsiedzi mają niegrzeczne dzieci.
Que es porten bé els seus fills?	Czy pana / pani dzieci są grzeczne?

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...