català » portuguès BR | 55 [cinquanta-cinc] | Treballar

55 [cinquenta e cinco] Trabalhar

De què treballa vostè	Em que você trabalha?
El meu marit és metge.	O meu marido trabalha como médico.
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial.	Eu trabalho em meio período como enfermeira.
Aviat ens jubilarem.	Em breve receberemos a aposentadoria.
Però els impostos són alts.	Mas os impostos são elevados.
I l’assegurança de salut és cara.	E o seguro de saúde é elevado.
Què vols fer de gran	O que você quer ser no futuro?
M’agradaria ser enginyer.	Eu quero ser engenheiro.
(jo) vull estudiar a la universitat.	Eu quero estudar na universidade.
Sóc un becari / una becària.	Eu sou estagiário.
No guanyo gaire.	Eu não ganho muito.
Estic fent unes pràctiques a l’estranger.	Eu estou fazendo um estágio no exterior.
Aquest és el meu cap / el meu jefe.	Este é o meu patrão.
Tinc bons companys de feina.	Eu tenho colegas simpáticos.
Al migdia, sempre anem a la cantina.	Na hora do almoço vamos sempre à cantina.
Estic buscant feina.	Eu estou procurando emprego.
Estic desocupat des de fa un any.	Eu já estou há um ano desempregado /-a.
Hi ha massa desocupats en aquest país.	Neste país há desempregados de mais.

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!