català » eslovè | 57 [cinquanta-set] | A cal metge

57 [sedeminpetdeset] Pri zdravniku

Tinc una cita amb el metge.	Naročen(a) sem pri zdravniku.
Tinc una cita a les deu en punt.	Naročen(a) sem ob desetih.
Com es diu vostè?	Kako vam je ime?
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera.	Prosim usedite se v čakalnico.
El metge ja arriba.	Zdravnik pride takoj.
On està assegurat (-ada)?	Kje ste zavarovani?
En què li puc ajudar?	Kaj lahko storim za vas?
Que li fa mal alguna cosa?	Vas boli? Čutite bolečine?
On li fa mal?	Kje vas boli?
Encara em fa mal l’esquena.	Stalno me boli hrbet.
Tinc sovint mals de cap.	Pogosto me boli glava.
A vegades em fa mal la panxa.	Včasih me boli trebuh.
Tregui’s la part de dalt, si us plau!	Prosim slecite se do pasu!
Si us plau, estiri’s a la llitera!	Uležite se, prosim, na ležalnik.
La tensió és normal.	Krvni tlak je v redu.
Ara li posaré una injecció.	Dal(a) vam bom injekcijo.
Li prescric unes pastilles.	Dal(a) vam bom tablete.
Li dono una recepta per a la farmàcia.	Dal(a) vam bom recept za v lekarno.

Les emocions també s'expressen en llengües diferents!

Al món es parlen molts idiomes diferents. No hi ha un llenguatge humà que sigui universal. Però què passa amb la nostra expressió facial? És el llenguatge de les emocions universal? No, també aquí hi ha diferències! Durant molt temps es va creure que totes les persones expressaven les seves emocions de la mateixa manera. Es considerava que les expressions facials eren compreses de forma universal. Charles Darwin pensava que les emocions eren de vital importància pels éssers humans. Per això, haurien de ser interpretades de la mateixa manera en totes les cultures. Però estudis recents han demostrat una altra cosa. Han demostrat, precisament, que també en el llenguatge de les emocions hi ha diferències. Això vol dir que l'expressió facial estigui condicionada per la nostra pròpia cultura. I així les persones mostren i interpreten les seves emocions de forma diversa. Els científics distingeixen sis emocions primàries. Són alegria, tristesa, ira, fàstic, por i sorpresa. Però l'expressió facial dels europeus es diferencia de la dels asiàtics. Els uns i els altres, a més, llegeixen coses diferents en els mateixos rostres. Això és el que han confirmat diversos experiments. A uns subjectes, per exemple, se'ls va fer observar diferents cares en un ordinador. Els subjectes havien de descriure el que veien en aquells rostres. Hi ha diverses raons per les quals els resultats van ser diferents. Les emocions es mostren més en unes cultures que en altres. La intensitat de les expressions facials es comprèn de formes diferents en un lloc o altre del món. Així mateix, persones de cultures diferents es fixen en coses diferents. Els asiàtics es concentren en els ulls quan volen interpretar el rostre d'una persona. Els europeus i americans, en canvi, es fixen a la boca. Hi ha un gest, però, que és comprèn bé en totes les cultures... Es tracta d'un somriure amable!