català » txec | 85 [vuitanta-cinc] | Preguntes – Passat 1

85 [osmdesát pět] Otázky – minulý čas 1

Quant ha begut?	Kolik jste toho vypil / vypila ?
Quant ha treballat?	Jak moc jste pracoval / pracovala?
Quant ha escrit?	Kolik jste toho napsal / napsala?
Com ha dormit?	Jak jste spal / spala?
Com ha aprovat l’examen?	Jak jste udělal / udělala zkoušku?
Com ha trobat el camí?	Jak jste našel / našla cestu?
Amb qui ha parlat?	S kým jste mluvil / mluvila?
Amb qui ha quedat?	S kým jste domluven / domluvena?
Amb qui celebra el seu aniversari?	S kým jste slavil / slavila narozeniny?
On ha estat?	Kde jste byl / byla?
On ha viscut?	Kde jste bydlel / bydlela?
On ha treballat?	Kde jste pracoval / pracovala?
Què ha recomanat?	Co jste doporučil / doporučila?
Què ha menjat?	Co jste jedl / jedla?
Què ha après?	Co jste se dozvěděl / dozvěděla?
A quina velocitat ha conduït?	Jak rychle jste jel / jela?
Quant de temps ha volat?	Jak dlouho jste letěl / letěla?
A quina alçada ha saltat?	Jak vysoko jste vyskočil / vyskočila?

Grans lletres, grans sentiments

La publicitat utilitza moltes imatges. Les imatges desperten especialment el nostre interès. Ens fixem més en elles que en les lletres. Per això ens en recordem millor d'un anunci amb imatges. Així mateix, les imatges causen fortes reaccions emocionals. El cervell reconeix les imatges molt ràpidament. En sap de seguida el que la imatge mostra. El funcionament de les lletres és diferent. Són signes abstractes. El nostre cervell reacciona més lentament davant les lletres. Primer ha de comprendre el significat de les paraules. Es podria dir que els signes han de ser traduïts per la regió del cervell que s'encarrega del llenguatge. Però també es poden provocar emocions utilitzant-ne lletres. Només cal que la seva mida sigui prou gran. Les investigacions demostren que les lletres també produeixen un gran efecte. Les lletres grans no només són més cridaneres que les petites. També provoquen una forta reacció emocional. Això s'aplica tant per les emocions positives com per les negatives. La mida de les coses sempre va ser important per a l'ésser humà. Davant el perill, l'home ha de reaccionar amb celeritat. I quan alguna cosa és massa gran, significa la majoria de les vegades que està ja molt a prop! Que imatges grans n'originin fortes reaccions és, per tant, bastant comprensible. Sembla menys evident, però, per què passa el mateix amb les lletres grans. Les lletres no són en veritat un senyal per al cervell. Tot i això, el cervell mostra una intensa activitat quan observa lletres grans. Pels científics aquest resultat és molt interessant. Revela la importància que han arribat a tenir les lletres per nosaltres. D'alguna manera, el nostre cervell ha après a reaccionar a l'escriptura...