català » noruec - nynorsk | 91 [noranta-u] | Subordinades amb que 1

91 [nittiein] Leddsetningar med at 1

El temps probablement serà millor demà.	Kanskje det blir betre vêr i morgon.
Com ho sap?	Korleis veit du det?
Espero que serà millor.	Eg håpar det blir betre.
Segur que vindrà (ell).	Han kjem heilt sikkert.
És segur?	Er det sikkert?
Sé que vindrà.	Eg veit at han kjem.
Segur que trucarà.	Han ringjer sikkert.
De debò?	Er det sant?
Crec que trucarà.	Eg trur (at) han ringjer.
El vi probablement és vell.	Vinen er sikkert gamal.
N’està segur?	Veit du det sikkert?
Suposo que és vell.	Eg går ut frå at han er gamal.
El nostre cap és ben plantat.	Sjefen vår ser flott ut.
Vol dir?	Synest du det?
Fins i tot em sembla molt guapo.	Eg synest at han ser veldig flott ut.
El cap segur que té una xicota.	Sjefen har sikkert ein kjærast.
Ho creu de debò?	Trur du det?
És ben possible que tingui una xicota.	Det er godt mogleg at han har ein kjærast.

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...